estrelas que non tiritan

Surgi d'una caixa,on habitaven experiències,somriures plens d'optimisme,homes practicos de barret,colors que parlaven de musicas,i els carrers plens de flors estaven,surgi després d'una tempesta de corbata fosca i sabata de punta,em van sorgir les lagrimas per no salvaguardar els contorns de la meva consciència.
Em ballo la bogeria fins que un set surgio.
segui sorgint i sorgint fins a trobar-me,segui somiant a encertar,somiar per a despertar de tots aquests llavis agres. corri,lluny i rapido,dolç i lent,però a la meva caixa li seguian ballant els dubtes.
no sense cansarmelas comptes van sorgir,atrapi tantes escales que encontre el que buscava,els homes practicos,els llops de gala,van sorgir,els treces encunyats,i els uns etiquetatges.
els llavis es tornen en dolços,una dolçor esferica,un azucar afable quizas definitiu,brama el llop! Van sorgir de la caixa,somnis,aquells colors oblidats amb les arrugues del temps a l'una que mes sàvies i decidides. vas aflorar la teva en el meu camí o en el nostre,al final de les escales en aquella boja i definitiva matematica, ara ens agafem dels braços,pausados però ferms i jo bebere les gotes que em deixis per a asi d'aquest baiben sorgir i sorgir fins a ho mes alt per a arribar al cel.


Xurdin dunha caixa,onde habitaban experiencias,sorisos cheios de optimismo,homes practicos,cores qure falaban de sons e as ruas cheias de flores estaban,xurdin logo dunha tormenta de garabata oscura e zapato de punta,xurdironme as bagoas por non salvaguardar os contornos da miña conciencia,bailaron tolerias ata que un sete xurdiu.
Seguin xurdindo e xurdindo ata me encontrar,seguin soñando en acertar,soñar para acordar de todos esos beizos agrios.
Corrin lonxe e rapido,doce e lentamente,pero a miña xaixa seguian bailandolleas dubidas. non sin cansarme as contas xurdiron,atrapei tantas escadas que atopei o que buscaba,aqueles homes practicos,os lobos de gala,xurdiron treces troquelados,uns de etiqueta.
os beizos tornaronse en doces,unha dozura esferica,un sucre apacible seica definitiva brama o lobo! Xurdiron da caixa aquelas cores vivas e olvidadas cas arrugas do tempo a vez que mais sabias e decididas.
Afloraches ti no meu camiño,o final daquelas escadas naquela matematica tola e definitiva,agora collemonos dos brazos pausados pero firmes.
beberei as gotas que me deixes beber para asi de este modo xurdir e xurdir ata o mais alto pra chegar o ceo e que non tirite.